El Tribunal Supremo ha establert una nova doctrina que facilita l’accés als beneficis fiscals de l’empresa familiar en impostos com l’Impost sobre Successions i Donacions i l’Impost sobre el Patrimoni.
La sentència determina que, quan una societat forma part d’un grup empresarial, no és obligatori que cada empresa tingui contractat directament un treballador a jornada completa per gestionar el lloguer d’immobles. Aquest requisit es pot complir a nivell de grup, sempre que el conjunt disposi dels recursos humans i materials necessaris.
El cas es remunta a una donació de participacions d’una societat matriu l’any 2014. El contribuent va aplicar la reducció del 95% prevista per afavorir la continuïtat de les empreses familiars. Tanmateix, l’Agencia Tributaria va rebutjar parcialment aquest benefici en considerar que una filial dedicada al lloguer de finques rústiques no tenia cap treballador contractat a jornada completa.
El Suprem rebutja aquesta interpretació estricta i recorda que l’activitat econòmica d’un grup empresarial no s’ha d’analitzar societat per societat quan existeix una organització conjunta. En aquest cas, tot i que la filial no tenia empleats propis, el grup comptava amb més de 40 treballadors i compartia recursos administratius, tècnics i financers.
La resolució estableix que, quan una empresa forma part d’un grup —segons el que preveu l’article 42 del Codi de Comerç—, el requisit del treballador es pot considerar complert si l’activitat es desenvolupa utilitzant els mitjans personals i materials del conjunt del grup.
Amb aquesta decisió, el tribunal dona prioritat a la realitat econòmica per sobre de criteris purament formals i aporta més seguretat jurídica a les empreses familiars que centralitzen la seva gestió. A més, reforça l’objectiu de la normativa fiscal: protegir la continuïtat del teixit empresarial familiar entre generacions.